Com
es fa una valenciana
De
ahon el sol deix el rubí
i
mes amb calor s´aferra
arranca
un grapat de terra
de
secá, d´horta o jardí,
Tria-la
morena i fina,
que
alli hi ha bon caudal,
afig
per a que tinga sal
ones
de la mar llatina.
Quant
tot açó estiga fet,
mescla-ho
amb uns grapats
de
la remor dels “porrats”
amb
la gracia de les falles.
Per
a sang, el tro d´un cohét,
i
la fortor d´una traca,
i
el candor d´una barraca,
i
l´aire del nostre Castell.
Pren-li
al sol un raig de llum,
que
fa roses i clavells,
per
a donar-li perfúms,
i
el colorit dels angels.
Fes
de murta una enrramà,
cavaltega
de gesmil,
les
gotes de la rosà,
en
la que brillen a milers.
Cull
les freses dún draguar
per
als llavis i orelletes,
coloca-li
per a dentetes
la
blanca flor de l´azahar.
Arranca
els trins i el arrulls,
que
tenen els pardalets,
pren
del cel lucerets
i
posa-lils en els ulls.
Fes
aço sense bambolla,
si
acas la vols vore viure,
que
la moldetge un Benlliure
i
que l´encarne un Sorolla.
Trau
com la mel del rosér,
eséncia
de poesia.
Afix-li
la melodia
de
Serrano i de Giner.
Pose
entre esta rebolicà.
Tots
el “furs” de nostra historia,
mescalu
amb un tros de glória
“i
ja esta feta la xica valenciana”
No hay comentarios:
Publicar un comentario